REFLEXIONS SOBRE L’AFINACIÓ AMB LA DOLÇAINA, GRALLA, DULZAINA, GAITA…
Començaré per parlar dels instruments de banda. En totes les bandes de música, per molt professionals que siguen, tots els instruments de vent (per molt bons o cars o de la marca que siguen), abans de començar a tocar junts afinen entre ells. Com ho fan? Allargant o acurtant uns o altres la llargària de l’instrument, traient o estacant el broquet (boquilla) o el barrilet dels instruments, ja que açò els permet ajustar una mica l’afinació entre ells per poder sonar junts el millor possible. El que està més alt, trau l’embocadura: allarga l’instrument i abaixa l’afinació fins a estar tots afinats.
Partint de la base de què la dolçaina, gralla, dulzaina o gaita, estiga ben compensada (que no sempre passa per molta fusta o cara que siga), també podem ajustar una mica l’afinació. Hem de tindre en compte que, si tapem les orelles de la dolçaina (forats laterals que hi ha a la campana i que no es tapen amb els dits), afectarà l’afinació de les notes greus i gens a les agudes (dins de l’octava); mentre que si variem la mida del tudell, afectarà sobretot a les notes agudes (dins de l’octava) i molt poc o gens a les greus. És a dir, el que variem al tudell, canviarà l’afinació d’una manera proporcional. Si des de la punta de la canya al primer forat mesura 10 cm (aprox.), és a dir 100 mm i posem un tudell 1 mm més llarg o traiem el tudell 1 mm, acabem d’allargar eixa mida un 1 % i afectarà sobretot a la nota que sona quan alcem tots els dits; mentre que quan tapem tots els dits de la mà esquerra i un dit de la dreta (per exemple), el so ix pel forat que tapem amb el dit del mig de la mà dreta (el forat més gros), que està a 20 cm de la punta de la canya, és a dir 200 mm, si allarguem 1 mm canviant o traient el tudell estem allargant-lo un 0,5 %, pel que no l’afectarà de la mateixa manera.
Dit açò, diré que si pel motiu que siga (que pot ser pel tudell, per la canya o per la manera de tocar, embocar o estrényer la canya amb els llavis) el Re agut estigués més alt del que és desitjable; una bona solució és fer com els instruments de les bandes: treure una mica el tudell. No és cap deshonra, ni criticable, ni deu d’estar mal vist, tot el contrari, cal fer sempre tot el possible perquè l’afinació siga la millor possible i si d’aquesta manera ho aconseguim, perfecte, millor sonarem nosaltres i tot el grup. Ja dic, tots els esforços per aconseguir una bona afinació són pocs. Per altra part, moltes de les dolçaines antigues que he vist amb tudell, quasi sempre tenien el tudell mig eixit, pel que devia ser una cosa bastant normal. Es pot apreciar a la imatge que s’adjunta.
És per aquest motiu que en Instruments Bessó podreu trobar unes volanderes (cast. arandelas) de goma amb unes mides concretes que s’ajusten al tudell de les dolçaines “Bessó”. Aquestes tenen 1 o 2 mm de gruix, el que ens dóna la possibilitat d’anar afegint-ne un, dos o tres mil·límetres fins que aconseguim l’afinació desitjada. Amb aquestes volanderes aconseguirem tindre el tudell en una mida fixa, la que ens proporcione una bona afinació tocant còmodament.
Amb la compra en Instruments Bessó (www.pacobesso.net) d’una dolçaina amb un pack que incloga el tudell, s’acompanyarà d’un parell de volanderes.
