Els flabiols Bessó es fan normalment en tres tipus de fusta que són de les que es poden trobar amb regularitat, les que després d’experimentar més de vint anys, han donat el millor resultat. Aquestes són:
• Maple: variant d’auró (cast. arce). És una fusta blanca. El seu so és considerablement diferent del de plàstic. Al ser de fusta, l’instrument necessita més atencions (mirar detingudament l’apartat “La cura del flabiol”).
• Palissandre: també conegut com a palosanto. És una de les millors fustes per a la construcció d’instruments. El seu color és marró fosc i és de gran duresa. Dins de la família dels palissandres hi ha moltes variants i solen anomenar-se segons:
– La procedència: Palissandre de Brasil, Amazona, Rio, Índia, Hondures, …
– El color: palorosa, palo violeta, paoferro, …
El seu color pot variar fins i tot dins del mateix tauló, el què produeix que no tots els flabiols de palissandre siguen del mateix color, encara que sí de la mateixa qualitat. El seu so és més dolç que l’auró.
• Boix: Es tracta d’una fusta de color groguenc, molt dura i que produeix el so més dolç de les tres, encara que caldrà saber tocar molt bé el flabiol i parar-se a escoltar-lo amb deteniment per notar la diferència entre aquesta i el palissandre. Una de les característiques d’aquesta fusta és la presència de nusos. És difícil trobar un instrument de boix sense cap nus.
• Esporàdicament es poden trobar de fustes autòctones com nesprer, cirerer, olivera, prunera, albercoquer, ginjoler, perera… Es poden fer d’encàrrec enviant la fusta.
