S
i el flabiol és de fusta, els primers dies només es farà sonar de cinc a deu minuts, perquè la fusta deu acostumar-se a la calor de l’alé i a la humitat. Cada dia anirem pujant el temps de tocar fins que puguem fer-ho tant com vulguem. Cal que el toquem amb regularitat. Com més lent siga el procés tan millor serà el seu so.Després de tocar cal torcar el flabiol i eixugar-lo per dins (si està molt humit deixar-lo en la funda oberta o fora d’ella). De tant en tant (de quatre a cinc vegades a l’any, tot depenent del que es toque) ha d’engreixar-se per dins amb un oli adient: de lli o d’ametlles a ser possible amargues, evitant que l’oli entre pel pas de l’aire o conducte de l’aire.
El suro de l’espiga sempre ha de tindre greix per tal que entre amb suavitat i no force l’encaix. No s’ha de guardar mai el flabiol muntat, ja que el suro s’estrenyeria i no encaixaria bé, quedant solt. Per muntar el flabiol sempre ho farem girant la part de baix i ben encarat per no trencar l’espiga.
El flabiol de plàstic no necessita cap cura especial i només cal eixugar-lo i netejar-lo per raons d’higiene. Si volem, el podem rentar amb aigua i sabó.
Alguns sonadors quan bufen llancen molta saliva i es queden gotes en el conducte, açò fa que el flabiol tinga una mala resposta i grinyole o no sone bé. Quan passe això, només cal tapar la finestra amb un dit i bufar fort per tal d’expulsar la saliva. Si el flabiol és de fusta i en fer açò no millora el so, pot ser degut a un mal rodatge quan era nou o a un excés de saliva, en qualsevol cas el millor és dur-lo a reparar a Instruments Bessó.
Tots els instruments de vent, quan s’han fet sonar molta estona i estan calents tenen tendència a muntar-se d’afinació una mica. Si hi ha xicotets desajusts d’afinació entre flabiols o amb un altre instrument, es poden solucionar estirant un poc de l’encaix amb la qual cosa el to es fa més baix.